Per una integració escolar a Sant Narcís

Tal com deia fa temps l’Oriol Ponsatí en aquestes mateixes pàgines d’El Despertador, la infame divisió municipal de zones escolars deixa les dues escoles públiques del barri (Àgora i Cassià Costal) en zones escolars diferents de les de molts infants de Sant Narcís, la qual cosa fomenta la segregació de les persones immigrants.

Com en molts altres assumptes, el problema té dues vessants. Sí, és veritat que la divisió de zones escolars de Girona és absolutament absurda. No costaria res fer que s’atorguessin punts en les inscripcions escolars en funció de la menor distància entre els habitatges dels infants i les escoles. Res més fàcil de fer actualment (si no ho fan deu ser per alguns interessos poc clars).

Però, malauradament, l’arrel de la segregació no rau en aquesta divisió, sinó en el fet de què moltes persones catalanes amb fills prefereixen portar els seus infants a escoles concertades/privades – habitualment religioses. Això no és res nou, ja passava quan jo anava a l’escola pública. En aquells temps les persones immigrants eren majoritàriament del sud d’Espanya i érem molt pocs els nens catalans.

Importa poc si l’escola Àgora té un projecte educatiu superior al de determinades escoles de pagament. O si a l’escola Santa Eugènia els infants aprenen a tocar un instrument abans dels dotze anys de forma absolutament gratuïta. O si les persones que eduquen a l’escola pública estan menys mal pagades i, de vegades, més ben formades.

El que veu molta gent és, diguem-ho clar,  escoles on hi van immigrants. I és un peix que es mossega la cua perquè quants menys catalans porten els seus fills a les escoles públiques menys encara n’hi ha que en vulguin portar.

I això ens ha portat a la situació actual, on a l’Escola Àgora o a l’Escola Santa Eugènia (aquesta sí adscrita a bona part del barri de Sant Narcís), gairebé la totalitat de nens de tres anys són immigrants.

Després, és clar, és molt fàcil lluir una pancarta amb el “volem acollir” i dir que s’està en contra de la xenofòbia i el racisme. Però els fets parlen per ells sols.

Hem de trencar aquest cicle viciós. És extremadament important que les mares i els pares catalans prenguin consciència de què 1. l’escola pública no és de pitjor qualitat que la concertada (privada amb finançament públic) 2. Qualsevol infant que estudiï a l’escola pública té les mateixes oportunitats d’accedir a l’educació superior que un infant que hagi anat a l’escola concertada/privada (només cal mirar les notes de la selectivitat). 3. La diversitat no és un problema, els problemes són la hipocresia i la veritable xenofòbia.

Ens hem d’acostumar a conviure amb gent d’altres cultures. A que vinguin equatorians a jugar amb nosaltres al Bèlit o  a jugar al bàsquet amb subsaharians.

Per això els havíem acollit. Ei, o no era així realment?

Arnau Perelló

Veí de Sant Narcís

agora

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s